"Treballar amb els nois és una vessant molt divertida i gratificant", "El Panathinaikos va ser superior al Barça i ha estat el millor de la Final Four"
FOTOGRAFIA: Víctor Malo |
En Roberto Dueñas ha estat un dels pivots més importants i imponents del Barça i de l'ACB durant més d'una dècada. Nascut a Fuenlabrada, on va començar la seva carrera com a jugador de bàsquet, va jugar durant 10 temporades al FC Barcelona, desprès va passar per l'Akasvayu Girona i pel Joventut de Badalona, on va acabar la seva carrera com a jugador. Ara gestiona el bàsquet base del Barça i fa tecnificació amb els joves pivots.
Bé, primer de tot, com et trobes últimament dels problemes d’esquena? Han millorat?
Afortunadament no té res a veure amb la incidència d’haver de fer esport, d’entrenar cada dia, en aquest sentit el ritme de vida és totalment diferent. Sí que de tant en tant em molesta, però com a molta gent.
Has hagut de fer molta rehabilitació?
Bé, jo sempre m’he cuidat molt perquè quan era professional sabia que el meu estat de forma i la meva manera de jugar depenien de que jo estigues bé i l’esquena no em fes mal, i posava tots els mitjans per poder estar el millor possible. Al final és com una rutina, intento cuidar-me molt i fer una mica d’esport per estar bé. És com rentar-se les dents, t’aixeques, fas una mica de gimnàs, uns abdominals i fas les coses que saps que et venen bé per l’esquena, i ho fas cada dia.
Sobretot faig “cardio”. També gimnàs, abdominals i exercicis per l’esquena.
Ja no jugues a bàsquet?
He jugat dues vegades, amb els veterans. M’encanta el bàsquet, hi he jugat sempre i he tingut la sort de competir i fer-ho a bon nivell, però ara quan faig esport, prefereixo fer alguna cosa que no hagi fet i que m’ho passi bé. L’ambient és molt divertit, perquè et veus amb els teus excompanys, però si no ho faig és perquè no em compensa, desprès em passo 4 o 5 dies amb mal d’esquena.
He jugat dues vegades, amb els veterans. M’encanta el bàsquet, hi he jugat sempre i he tingut la sort de competir i fer-ho a bon nivell, però ara quan faig esport, prefereixo fer alguna cosa que no hagi fet i que m’ho passi bé. L’ambient és molt divertit, perquè et veus amb els teus excompanys, però si no ho faig és perquè no em compensa, desprès em passo 4 o 5 dies amb mal d’esquena.
Tens altres hobbys?
Sí, però res especial. Una mica com tothom, m'agrada molt l'esport, llegir, el cine...
Com vius el bàsquet actualment? El pots arribar a gaudir de la mateixa manera que jugant?
Jo encara estic molt en contacte amb el basquet base, i faig tecnificacions amb els pivots, llavors encara hi ha molta feina de pista, d'entrenar amb ells. Suposo que com ja ho faig amb els nens, no trobo tant a faltar el fet d'estar a pista. A més a més jo ja he estat jugador i això és una altra vessant, que és molt divertida i és una feina molt gratificant, els "nanos” tenen moltes ganes d'aprendre. Porto fent-ho 3 anys i m'ho passo molt bé.
Jo encara estic molt en contacte amb el basquet base, i faig tecnificacions amb els pivots, llavors encara hi ha molta feina de pista, d'entrenar amb ells. Suposo que com ja ho faig amb els nens, no trobo tant a faltar el fet d'estar a pista. A més a més jo ja he estat jugador i això és una altra vessant, que és molt divertida i és una feina molt gratificant, els "nanos” tenen moltes ganes d'aprendre. Porto fent-ho 3 anys i m'ho passo molt bé.
Per tots és sabut que tens bona mà amb els nens. Tens pensat fer el salt a ser entrenador professional algun dia o vols seguir treballant en el bàsquet base indefinidament?
Mai pots dir mai però la veritat és que de moment estic molt bé on estic. Sempre he cregut en gaudir i viure el dia a dia i pensar en el present, perquè no saps el que pot passar amb els anys. Sempre estàs obert a tot, però a dia d'avui, tinc clar que tot el que seria el món professional no l'agafaria perquè comporta una sèrie de coses que ara per ara no són prioritàries per mi. Prefereixo seguir fent el que faig.
Mai pots dir mai però la veritat és que de moment estic molt bé on estic. Sempre he cregut en gaudir i viure el dia a dia i pensar en el present, perquè no saps el que pot passar amb els anys. Sempre estàs obert a tot, però a dia d'avui, tinc clar que tot el que seria el món professional no l'agafaria perquè comporta una sèrie de coses que ara per ara no són prioritàries per mi. Prefereixo seguir fent el que faig.
És cert que si no vas anar als Chicago Bulls, va ser únicament per les teves ganes de jugar amb el Barça?
Vaig anar a entrenar 2 setmanes amb ells, però jo sempre havia dit que no m’atreia massa l'estil de joc de la NBA ni l'estil de vida d'allà. Jo tenia contracte amb el Barça i sempre he estat molt familiar i d'estar amb els meus amics, i em sentia molt bé aquí. No tenia perquè canviar. Per mi era més important estar tranquil i sentir-me bé, que donar aquest pas a un lloc tant lluny, a 20.000km de casa.
Vaig anar a entrenar 2 setmanes amb ells, però jo sempre havia dit que no m’atreia massa l'estil de joc de la NBA ni l'estil de vida d'allà. Jo tenia contracte amb el Barça i sempre he estat molt familiar i d'estar amb els meus amics, i em sentia molt bé aquí. No tenia perquè canviar. Per mi era més important estar tranquil i sentir-me bé, que donar aquest pas a un lloc tant lluny, a 20.000km de casa.
FOTOGRAFIA: Héctor Bernal |
Com vas veure l'eliminació del Barça enfront el Panathinaikos?
Ha estat una temporada bona i quan comences una temporada i evidentment quan estàs amb el Barça els objectius són guanyar sempre i guanyar-ho tot. Però el més important jo crec que és fer una feina ben feta i el Barça en aquest cas ho ha fet bé. Ha guanyat la lliga catalana i la copa del rei. És cert que a l'Eurolliga tots esperàvem que guanyessin i disputar aquesta Final Four aquí a casa, que a tothom li feia molta il·lusió, però a l'eliminatòria el Panathinaikos va ser millor que nosaltres, va jugar molt bé, i quan un és millor que tu tampoc hi ha masses coses a dir, simplement aprendre d'això, i millorar com ho han fet. En el món de l'esport es viu molt del dia a dia, i està bé ser ambiciós, però també s'ha de tenir en compte si s'ha fet una bona temporada, com és el cas. No sempre es pot guanyar, ells ho van fer millor i nosaltres pitjor. Però ara tenen l'oportunitat d’arreglar-ho guanyant ara la lliga ACB.
I què en penses de com ha anat la Final Four?
Tothom donava com a favorit el Panathinaikos i en aquest cas ha estat així. Potser no ha fet un gran Top 16, ni una gran segona fase, però a la Final Four i en els moments importants ho ha fet molt bé i és el just vencedor.
Tothom donava com a favorit el Panathinaikos i en aquest cas ha estat així. Potser no ha fet un gran Top 16, ni una gran segona fase, però a la Final Four i en els moments importants ho ha fet molt bé i és el just vencedor.
Quan vas començar a parlar català, em va donar la impressió que d’un dia per un altre, parlaves el català sense problemes i amb plena confiança. Et va resultar fàcil aprendre el català?
Jo sempre dic que això dels idiomes no és fàcil. Quan vaig arribar em vaig esforçar a parlar català amb els amics que vaig fer, però al principi sempre costa. El més important és no tenir vergonya, deixar-se anar i no tenir por a equivocar-se.
Jo sempre dic que això dels idiomes no és fàcil. Quan vaig arribar em vaig esforçar a parlar català amb els amics que vaig fer, però al principi sempre costa. El més important és no tenir vergonya, deixar-se anar i no tenir por a equivocar-se.
Si haguessis de dir que és el que més t’agrada de Barcelona, que escolliries?
És molt difícil triar una cosa, em quedaria amb moltes coses: la gent d’aquí, el clima, la Boqueria, el casc antic... és que m'agraden tantes coses...
És molt difícil triar una cosa, em quedaria amb moltes coses: la gent d’aquí, el clima, la Boqueria, el casc antic... és que m'agraden tantes coses...
I hi ha alguna cosa que trobis molt a faltar de Fuenlabrada?
Els meus pares i la meva germana, tenir-los més a prop i poder passar més temps amb ells, que viuen a Fuenlabrada, però la vida és així i tampoc cal donar-li moltes voltes. La veritat és que no trobo res més a faltar, perquè jo vaig marxar molt jove i les amistats les tinc aquí.De fet ja porto aquí una mica més de la meitat de la meva vida.
Els meus pares i la meva germana, tenir-los més a prop i poder passar més temps amb ells, que viuen a Fuenlabrada, però la vida és així i tampoc cal donar-li moltes voltes. La veritat és que no trobo res més a faltar, perquè jo vaig marxar molt jove i les amistats les tinc aquí.De fet ja porto aquí una mica més de la meitat de la meva vida.
Què n'opines sobre les retallades a les seccions del club?
És un tema complicat, perquè totes les minories mereixen el seu respecte. Com en tots els aspectes de retallades econòmiques, tothom vol defensar el seu terreny i a ningú li fan gràcia les retallades, però en el context que ens trobem, és comprensible. També estan havent retallades per part de la Generalitat. Estic convençut que la gent que està al club i s'estima el Barça no vol res dolent pel club, però un tema com aquest sempre generarà controvèrsia. En una institució com aquesta, qualsevol decisió que es prengui no deixarà tothom content. El més important és poder-ho parlar amb la gent, si hi ha diàleg és més fàcil tenir a més gent contenta. Al final però, hi ha unes persones que porten el club i que prenen les decisions, i no hi ha més història.
És un tema complicat, perquè totes les minories mereixen el seu respecte. Com en tots els aspectes de retallades econòmiques, tothom vol defensar el seu terreny i a ningú li fan gràcia les retallades, però en el context que ens trobem, és comprensible. També estan havent retallades per part de la Generalitat. Estic convençut que la gent que està al club i s'estima el Barça no vol res dolent pel club, però un tema com aquest sempre generarà controvèrsia. En una institució com aquesta, qualsevol decisió que es prengui no deixarà tothom content. El més important és poder-ho parlar amb la gent, si hi ha diàleg és més fàcil tenir a més gent contenta. Al final però, hi ha unes persones que porten el club i que prenen les decisions, i no hi ha més història.
Per últim, i com a punt de broma ja per acabar, suposo que saps que l’afició blaugrana corejava el teu nom ala tornada d’una cançó de les de tota la vida. Sabries dir-nos el títol de la cançó i de quin cantant es tracta?
El cantant no tinc ni idea, però la cançó era la de “Roberto Dueñas lolololo...” (la canta i riu) Com no conèixer-la...
(La cançó era I Love you baby, de Frank Sinatra).
Héctor Bernal i Víctor Malo