Entrevista a Xavi Pascual, entrenador del Barça Borges

"Hem fet una temporada dificilment repetible", "Juguem agressius i descarats perquè interpretem el futbol", "La clau per entrenar el Barça és conèixer el club"

FOTOGRAFIA: Eduard Omedes - Mundo Deportivo

Xavier Pascual Fuertes, més conegut pel sobrenom de "Pasqui", és l'entrenador de la secció d'handbol del Futbol Club Barcelona, club en el que ha viscut diverses etapes de la seva trajectòria professional. A continuació ens parla sobre els èxits aconseguits aquesta temporada i sobre el que significa ser entrenador del Barça.

Vigents campions de la lliga ASOBAL i de la Champions. Tenia unes expectatives tan altes quan va començar la temporada? 
No és una qüestió d'expectatives. Jo penso que el Barça té un objetiu claríssim, que és estar preparat per competir al màxim nivell en totes les competicions en les que participa fins el final. Després les finals depenen de circunstàncies que moltes vegades no són controlables, però jo crec que aquest any hem fet una temporada extraordinària i difícilment repetible.

Podriem dir que l'objectiu és guanyar tots els partits, anant sempre partit a partit?

Els objectius han de ser assumibles, realitzables i adaptats a la realitat. Evidentment tothom té com a objectiu guanyar la Champions, però només ho aconsegueix un equip. Què passa amb els altres vuit equips que no l'han guanyat? És un fracàs de temporada? No. Nosaltres som un equip que està preparat per competir amb tothom. Si ens guanyen que sigui perquè són millors o perquè l'equip no ha tingut encert. Però a nivell d'estructura, d'organització i de treball no te'n pots anar mai amb la sensació de que es podía haver fet més.

És l'entrenador de l'equip d'handbol amb més Champions de la història. Quines han estat les claus per aconseguir la vuitena del Futbol Club Barcelona?

Jo crec que hi ha una clau importantíssima: hem estat un equip des del primer moment fins a l'últim. Evidentment és al final quan pots aconseguir els èxits, però per poder recollir-los, has hagut de treballar durant tot l'any. Penso que hem estat un equip des del principi, i crec que aquest és el secret. L'ambient del grup, la dinàmica de funcionament, el joc desplegat, com s'entrena, com preparem les coses, la capacitat d'implicació que té la gent... És un equip i ha donat mostres de ser un equip molt solvent.

Ha treballat especialment el sistema defensiu de l'equip des que n'és l'entrenador?

Home, nosaltres tenim un sistema defensiu una mica especial. Un sistema que tothom cataloga com a 6-0. Però el 6-0 només és un sistema inicial, de partida. Després es transforma. Però és una cosa que ha de quedar per l'equip. Com diu tothom, nosaltres defensem 6-0.

Diriem que és una defensa que s'adapta en funció de les circumtàncies?

S'adapta a les característiques dels nostres jugadors, i de com volem jugar. Sempre s'ha tingut la idea que les defenses 6-0 són defenses d'expectativa, de veure-les venir... Jo crec que nosaltres no som aquest 6-0, sinó tot el contrari. Nosaltres intentem anticipar-nos al que pot passar. Això comporta riscos, però volem jugar així, l'equip es troba a gust, i l'any que ve tornarem a jugar igual. No sorprendrem a ningú. De vegades rebem gols massa senzills, però també ens permet sortir ràpid al contraatac. Fem una defensa agressiva, per poder còrrer.

FOTOGRAFIA: Héctor Bernal

Quina incidència creu que ha tingut el fet d'aconseguir la Lliga abans de començar la Final Four?

Jo sempre dic que la Lliga és l'obligació i la Champions és la il·lusió. Portàvem quatre anys sense poder aconseguir la Lliga, i aquest any l'hem guanyada fent molt bons partits i aconseguint resultats de vegades espectaculars contra els equips de dalt. La Lliga és absolutament merescuda. Pensa que amb els punts de l'any passat nosaltres aquest any tornariem a ser campions de Lliga. D'això ningú se n'ha adonat. Aquest any partiem de la base de l'any anterior i això sempre és més fàcil. L'any vinent partirem de la base d'aquest any. Som un equip viu, dinàmic, i evolucionem per tractar d'aprofitar les virtuts dels nostres jugadors. A mi m'agrada molt que els meus extrems facin molts gols, vol dir que la pilota es mou d'un cantó a l'altre. Per mi això és bàsic.

De fet és el seu segon any sencer com a entrenador del Barça, i ja van dues finals de Champions. Ara sembla que tot és molt bonic, però l'entorn del club és complicat. Com porta la pressió?

El Barça és el Barça. És més que un club, tant per les coses bones com per les dolentes, i si no ho entens no pots estar aquí. És així de senzill, així de fàcil. Quan guanyem tot serà fantàstic, quan perdem ens cauran pals per tot arreu. Això va amb aquest club.

S'ha d'assumir això només agafar el rol d'entrenador?

Sí... No és que ho assumeixis. És que va amb el càrrec. Jo penso que entrenar el Barça és especial, i que la gent que coneix el club des de dins té avantatge. Conèixer el club et permet entendre millor les coses, que no vol dir compartir-les, vol dir enténdre-les, i saber per on aniran. Els socis som (ell s'hi inclou) molt exigents. Només volem guanyar, però de vegades no ens adonem que els altres també juguen i també ens volen guanyar. No sempre es guanyarà, per això et deia abans que l'objectiu de l'equip és estar competint fins el final per poder guanyar.

Tenint en compte que molts dels entrenadors del Barça són de la casa, podriem afirmar que es manté una mateixa filosofia i pauta de treball pel que fa als esports més representatius del club?

A mi ningú no em marca cap pauta de treball, però conèixer el club per dins és molt important. Jo conec el club, el Xavi (Pascual, entrenador de l'equip de bàsquet) coneix el club, el Marc (Cardona, entrenador de la secció de futbol sala) coneix el club, el Pep (Guardiola) coneix el club. Jo sé el que vol el soci i sé com és de crític... però també sé com és tot de bó quan guanyes. Passem d'un punt a l'altre a una velocitat brutal. Això ho palpes quan estàs a dins, però si vens de fora no ho pots saber. Has de viure-ho. Jo estic convençut que si parléssim amb els socis et dirien que volen els equips a l'atac, perquè interpreten el futbol. Per tant, l'handbol també a l'atac. Però compte! L'handbol no pot jugar a l'atac, perquè una vegada té la pilota i una vegada no. El bàsquet igual, en tot cas ha de jugar més ràpid. Nosaltres interpretem que ens agrada el joc dinàmic, ser descarats i que els nostres equips es deixin la pell al camp. Una de les coses més aplaudides al futbol és quan un jugador corre per una pilota que tothom sap que no arribarà a agafar. Això és el que ens agrada. No és cap tonteria. És un reflexe del que nosaltres volem. Ningú ens ho diu, és el que interpretem.

Què n'opina sobre les retallades que pretèn fer efectives la junta directiva del club respecte a les seccions? Com poden afectar a l'handbol?

Hi ha una junta directiva escollida per un sufragi brutal. El president està absolutament capacitat i legitimitat per poder prendre les decisions que ell cregui convenients. Nosaltres només som uns treballadors que ens cenyim a les directrius que ens marca el club, i amb això treballem. Així s'ha fet abans, quan estava el Jan (Laporta), com ara amb el Sandro. Què no hi ha diners per fitxar més? Doncs no hi ha diners. Anirem amb el poguem, però hi serem i seguirem competint. Segur.

Podria explicar els motius de la no continuïtat d'Íker Romero a l'equip?

És una qüestió de composició de les plantilles. Nosaltres al febrer vam posar el tema de la seva renovació sobre la taula. Ell va anunciar que volia saber al més aviat possible si seria renovat o no, perquè tenia una oferta de fora. És un tema que va portar l'Enric (Masip), i bàsicament des del club es va dir que en aquell moment encara no se li podia dir res. Jo entenc que tenia una oferta i la va agafar. No és res personal amb l'Íker. Ell ha donat un bon rendiment durant uns anys i la gent aquí l'estima molt, però tu has de fer el teu equip. Nosaltres hem anat variant el model de joc de l'equip respecte fa tres o quatre anys i l'Íker darrerament ha tingut menys participació. Són cicles.

FOTOGRAFIA: Héctor Bernal

Quines són les seves referències principals en el món de l'handbol?

Jo com a jugador he donat moltes voltes, he tingut molts entrenadors i de molts tipus, i n'he après coses de tots. Des del primer que va començar a l'escola amb mi, el Rafa García, passant pel Xesco Espar que el vaig tenir a juvenils, el Valero Rivera, el Fran Teixeira, el Jordi Rivera, el Jordi Álvaro, el Quique Domínguez... Després tu tens el teu propi pensament de com t'agrada l'handbol. Jo entreno perquè el meu equip jugui un handbol que a mi em faci gaudir. He d'intentar fer un handbol que agradi a la gent, i a mi el meu equip m'agrada. És un equip que corre, descarat, agressiu, arriscat... De vegades hem perdut partits per arriscar massa, però també n'hem guanyat molts. El problema és que la gent només et recorda els que has perdut per arriscar. Com sempre. Forma part del club.

Abans d'entrenar el Barça, es comentava que vostè no tenia una experiència prou dilatada com per fer-se càrrec d'un equip d'aquesta magnitud. Què en pensa?

El tema de l'experiència dilatada sempre em fa molta gràcia, perquè quan una persona porta entrenant des dels setze anys... Diguem-ne que sempre depèn des d'on es miri. Jo he entrenat en molts equips, però evidentment no tenia l'experiència de portar un equip com aquest. La meva pregunta és: i qui l'ha tingut, aquesta experiència? No parlem de portar un equip d'handbol. Parlem de portar l'equip d'handbol del Futbol Club Barcelona, que és diferent a tots. No és una qüestió d'estar o no preparat per entrenar l'equip, perquè si no estàs preparat, evidentment no t'agafen. Jo tinc la meva pròpia opinió sobre els entrenadors que han passat per la casa, però no veig que el Barça hagi tingut mai ningú de qui es pugui dir: ostres, quin mal entrenador! Però estem parlant d'entrenar el Barça, i jo crec que conèixer com funciona el club per dins és clau.

Ha destacat en reiterades ocasions la importància de conèixer el club. Vostè va ser jugador del Barça com a porter suplent, i després ha participat en el club com a entrenador de porters, coordinador dels equips base i segon entrenador, abans de ser l'entrenador. Que destacaria de la seva etapa com a jugador del Barça?

Sí, la veritat és que he passat per totes les etapes i per això dic que conec molt el club. De la meva etapa com a jugador guardo molt bons records. Va ser quan el Barça va començar a guanyar. Sobretot recordo la gent que va arribar, perquè serien la llavor del que posteriorment constituiria el Dream Team. Gent que va fer canviar la mentalitat del vestuari. L'arribada d'en Lorenzo i d'en Juanón, jugadors que no eren del Barça, sinó de l'Atlètic de Madrid, però que s'hi deixaven la vida. Van canviar la dinàmica de l'equip i el van transformar en un equip guanyador. Era espectacular veure com entrenaven, no entenien el que era un entrenament al 99%. Uns professionals extraordinaris. Poc després va venir en Vujo (Vesselin Vujovic), per mi el millor jugador de tots els temps. Impresionant. Atacava, defensava, jugava els partits en el moment clau, portava un timing absolut del partit, de la competició. Ho controlava tot en qualsevol moment. Ja et dic, allò va ser la llavor del Dream Team.

Ja per concloure i aprofitant la seva darrera resposta, s'atreviria a comparar el Dream team amb el seu equip?

No. El Dream Team és irrepetible. Per moltes raons. No es pot comparar aquest equip amb el Dream Team, perquè va ser una etapa sensacional, espectacular. Però, quants anys fa del Dream Team? Quants anys fa que el Barça no guanyava un doblet? Onze anys. La gent parla del Dream Team com si fos ahir, però és que estem vivint en el passat. Tenim una memòria molt selectiva. És una etapa tancada. És com si el Madrid seguís vivint encara de les copes d'Europa en blanc i negre. Haurà de fer algo per seguir guanyant ara. És molt difícil després del Dream Team tornar a posar el Barça en aquell nivell de superioritat respecte a la resta. Té un valor absolut el que es va fer, i el d'ara també té el seu valor. És diferent, ni millor ni pitjor. Entre altres coses perquè l'handbol d'ara no té res a veure amb l'handbol de fa 10 o 15 anys. No pots utilitzar els mateixos sistemes que abans. Tampoc és el mateix format el de la Copa d'Europa (que només la disputaven els campions de cada lliga) que el de la Champions actual. Es juga diferent.

FOTOGRAFIA: Víctor Malo

Víctor Malo i Héctor Bernal