Contador "il capo" d’Itàlia

El ciclista espanyol ha estat tan superior a tots els seus contrincants que ha fet el que ha volgut amb ells a la centenària prova italiana

FOTOGRAFIA: www.eltiempo.com

Alberto Contador ha guanyat el seu segon Giro d’Itàlia, la seva sisena volta per etapes de les set que ha disputat. El podi el completen els italians Michele Scarponi i Vincenzo Nibali, a 6’10” i 6’56” respectivament, pel que fa al corredor de Pinto.

A diferència de la victòria del 2008, on no va aconseguir guanyar cap etapa, aquest cop el ciclista s’emporta dues victòries parcials. La seva regularitat ha quedat palesa en una dada: ha fet entre els tres primers en vuit de les vint etapes que tenia la cursa. A més, cap dels seus rivals directes ha aconseguit treure-li avantatge en cap ocasió.

Contador ha guanyat humiliant i esclafant als seus rivals dia a dia. A totes les arribades en alt, ha buscat deixar enrere a tothom, tot i tenir un bon marge de minuts a la classificació general. En algunes etapes fins i tot, amb la victòria ja decidida pels corredors de la fuga, el fenomen de Pinto ha atacat igualment als seus rivals als quilòmetres finals. 

El que ha fet Contador en aquest Giro recorda al ciclisme d’altres èpoques. Així doncs, s’ha arribat al punt de comparar-lo amb El Caníbal Eddy Merckx. El llegendari ciclista belga disputava la victòria a totes les curses on participava, anava a guanyar sempre. La seva ambició el va convertir, probablement, en el millor ciclista de la història. Contador, en aquest Giro, sens dubte ha emulat l’Ogre de Tervueren.

D’aquesta manera, després de les primeres etapes de muntanya ja es va comença a disputar un altre Giro, el de la lluita pel segon lloc, i de passada per ser el primer classificat italià. Sobretot Nibali, ha buscat amb més ganes que forces intentar distanciar-se, ja fos pujant, baixant, o a les típiques trampes que sempre es troben al recorregut italià. La fortalesa de Scarponi a la muntanya però, no li ha permès el premi de millor azzurra. 

Entre les sorpreses d’aquesta edició de la Corsa rosa destaca la figura del francès John Gadret, quart a la general final. El corredor provinent del ciclocròs, ha aconseguit la millor classificació d’un francès en una gran volta per etapes des de l’any 2000, quan Christophe Moreau va ser quart al Tour de França per darrera de Joseba Beloki. El seu gran rendiment ha estat arrodonit amb la consecució també d’una victòria d’etapa.

El Giro també ha significat una bona empresa pels ciclistes bascos de l’Euskaltel Euskadi, que s’enduen un botí de dues etapes. La primera a càrrec d’Igor Antón, atacant al grup d’escollits a la mítica cima del Zoncolan, demostrant que pot guanyar de tu a tu als millors. La segona a mans d’un magnífic Mikel Nieve, culminat una llarga escapada a l’etapa reina amb final a Gardeccia, després de més de set hores i mitja sobre la bicicleta.

Pel que fa a la participació catalana, el ciclista de Parets del Vallès, Joaquim Rodríguez ha estat cinquè, però lluny de poder lluitar pel podi. Tot i no mostrar-se al nivell que molts podien esperar, no se li pot negar l’empenta i la combativitat que ha tingut. Les expectatives creades estaven en lluitar pel podi, i fins i tot per la victòria. Tot i així, el corredor català ha sabut refer-se durant la cursa quan els resultats no l’han acompanyat, i finalment, ha acabant maquillant el resultat entrant en el top cinc.

Finalment, l’anècdota d’aquesta 94a edició del Giro d’Itàlia ha estat durant la cerimònia del podi. Contador ha rebut el trofeu de guanyador i la maglia rosa amb l’himne espanyol com a comiat. Però no qualsevol himne, ha sonat la versió amb lletra que es va implantar durant el franquisme. El final d’un Giro d’Itàlia per al nou capo del ciclisme.

Yago Arauz