Esperant el veredicte

Alberto Contador parteix com a favorit del Giro d'Itàlia sense tenir resolt encara el positiu del passat Tour de França

FOTOGRAFIA: www.cyclingweekly.co.uk

Aquests dies s’està disputant la 94a edició del Giro d’Itàlia, amb la presència del ciclista Alberto Contador. El corredor de Pinto, absolt per la Federació Espanyola –sentència que va recórrer la Unió Ciclista Internacional (UCI) i l’Agència Mundial Antidopatge (AMA)– encara està pendent de la resolució del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) sobre un control positiu del 21 de juliol del 2010.

La UCI va fer públic el positiu el passat 30 de setembre, després que el periodista alemany Hans-Joachim Seppelt destapés el cas en un reportatge difós aquell mateix dia pel canal alemany ARD. Ara bé, el positiu de Contador es sabia des de finals de juliol, tal com va explicar Pierre Bordry, president de l’Agència Francesa Antidopatge (AFLD), que va dimitir un dia abans que es fes públic el cas per “falta de suport en la lluita contra el dopatge”. Aquesta ocultació es deu a què molts positius no es materialitzen i es solucionen als despatxos de la UCI sense sanció i sense que transcendeixi al públic. De fet és el que hagués passat si no s’hagués filtrat a la premsa.

Des d’un primer moment la defensa de Contador es va basar en un cas de contaminació alimentària deguda a un filet de vedella. Una versió poc creíble i plena de llacunes. Semblava que el problema de Contador es reduïa al contingut de la seva orina, al clembuterol. No obstant, al mateix reportatge de la ARD que va revelar tot el cas, també es parlava d’una altra substància trobada en un control sanguini. Es tracta d’uns valors de ftalats de DEHP (substància plàstica que utilitzen les bosses de sang de transfusions) vuit vegades superiors als normals. Tant al control del dia anterior com al posterior, els valors de plàstics en sang eren normals. Resulta evident doncs, que el positiu per clembuterol va més enllà d’un filet, i amaga una transfusió sanguínea.

El problema és que el mètode emprat per reconèixer aquesta pràctica dopant no està homologat per la UCI ni la AMA, tot i que el metge que el va descobrir va publicar l’article a una revista científica l’any 2009. Per tant, d’acord amb els estàndards internacionals de la ciència, és vàlid sota qualsevol punt de vista. Però aquí ens trobem amb l’estupidesa del món del ciclisme i la gent que el domina. Saben que existeix una tècnica per detectar els plàstics en sang, i no fan res per canviar el procediment.

Amb tot, el missatge llançat per Espanya és molt clar: amb alguns tot s’hi val. Fins i tot, el suport per primer cop del President del Govern en un cas que s’està jutjant; el cas s’ha convertit en assumpte d’Estat. D’altra banda, no deixa de ser curiós que la UCI, que va intentar ocultar el positiu de Contador, hagi acabat recorrent. A tot això, l’escenari amb què ens trobem, lamentablement per la imatge d’aquest esport, és que el corredor implicat seguirà competint fins a la sentència del TAS. Independentment del veredicte final, el “cas Contador” ja és una derrota per al ciclisme.

Yago Arauz