L'esport femení espanyol ha protagonitzat aquest any una diversitat d'èxits que cal tenir en compte. Especialment pel que fa a dos dels esports que tractem a sprint.cat, com són el bàsquet i l'handbol.
Ja anunciavem fa uns dies el gran èxit de les noies de l'Halcón Avenida de bàsquet, que van fer-se amb l'eurolliga després d'ensorrar l'Spartak de Moscú, guanyador intractable de les quatre darreres edicions. Avui mateix hem explicat com les jugadores d'handbol de l'Itxako van lluitar la Champions fins el final contra el màxim favorit de la competició, perdent només per un gol de diferència i, de fet, guanyant l'últim partit de la sèrie a Pamplona. A més a més, el Club de Natació Sabadell AstralPool s'ha fet amb el títol continental de waterpolo femení, i el Mar Alicante d'handbol s'ha plantat a la final de la Recopa d'Europa fent un digne paper tot i caure'n derrotat (34-29 i 23-23).
Podem parlar d'un èxit sense precedents de l'esport col·lectiu femení espanyol en els darrers anys, ja que en bàsquet i en handbol no s'aconseguia cap títol des de la dècada dels '90. Tot i les grans esportistes que han representat la selecció espanyola en d'altres especialitats esportives, com la natació sincronitzada o l'atletisme, val a dir que es trobava a faltar una pujada de nivell en els esports de camp col·lectius. S'està produint darrerament i ara ja es comencen a recollir els fruits de la bona feina feta.
 |
| FOTOGRAFIA: rfebm.net |
El que es troba a faltar ara ja no és el nivell de l'esportista femenina. El que es troba a faltar ara és el suport de les institucions i especialment dels mitjans de comunicació. La jugadora de l'Itxako, Nerea Pena, era contundent fa uns dies, quan va exposar al seu twitter: "Vergonzoso. Esto se pasa de madre. ¡Igualdad!". Amb aquestes paraules la jugadora es referia a la passivitat de TVE, que no va posar en directe per Teledeporte el partit de la final de lliga de campions que van disputar diumenge passat contra el Larvick norueg. Estem parlant de la Final de Champions!
Cal fer una reflexió. És molt difícil que hi hagi, no ja igualtat, sinó similitud de continguts en els mitjans de comunicació quant a esport masculí i esport femení. Podriem dir que la igualtat és una utopia, però la balança es pot equilibrar. Hem de tenir present que un dels motius de què l'esport femení tingui menys seguidors que el masculí és la poca pressència que té als mitjans. Quanta més difusió se'n faci, més passions despertarà, més motivació generarà en l'aficionat a l'esport. Perquè el qui entèn d'esport, no entèn de sexes. A qui li agrada l'esport, mentre hi hagi competitivitat i les coses es facin ben fetes, seguirà l'esport, sigui del sexe que sigui. L'esport femení ja ha donat aquest pas qualitatiu endavant. És hora que les institucions facin un crit en veu alta i es posicionin. És hora que els mitjans estiguin a l'alçada.
Víctor Malo
Està clar que l'sport femení, com el masculí es mereix l'oportunitat, i no vaig més enllà perque la gent ja es començaria a posar nerviosa, només la oportunitat de poder ser seguit pels mitjans de comunicació. Si ni tan sols ho intenten amb esdeveniments de suma importància com una final de Champions, està ben clar que els hi dóna o, millor dit, donem bastant igual. Fa molts anys que les dones en formem part d'aquest àmbit social que és l'esport, i ja és hora de donar-nos l'oportunitat de poder captar l'atenció de la gent i sobretot l'ull de l'espectador.
ResponEliminaL'esport femení és prou interessant o fins i tot més.
Ens estem deixant portar encara pels nostres avantpassats masclistes?