 |
| FOTOGRAFIA: marca.com |
S'ha acabat. El Futbol Club Barcelona serà a la final de Wembley després d'un resultat global de l'eliminatòria de 3-1 favorable a l'equip català. Podriem dir que el perjudicat finalment és el Reial Madrid, tot i que d'això ja se n'encarreguen els mitjans de la capital d'Espanya encapçalats indirectament per l'etern provocador Jose Mourinho. El veritable perjudicat d'aquesta eliminatòria no és altre que el propi futbol. Un futbol que ha quedat en un segon pla després de quatre clàssics en 18 dies que han suposat tanganes a dins del camp, baralles verbals a les rodes de premsa, acusacions d'adulteració tant de la competició nacional com de la competició europea, agressivitat desmesurada per part d'alguns jugadors, teatralitat per part d'uns altres, denúncies creuades entre els dos clubs, etc. La conclusió és que s'ha parlat de tot i més, excepte de futbol.
Per què? Potser perquè és evident que hi ha hagut un equip que ha optat per no jugar a futbol. El totpoderós Reial Madrid de Florentino Pérez i dels 300 mil·lions d'euros ha preferit jugar amb els seus homes més rocosos i defensius en detriment de moltes de les seves grans estrelles (Karim Benzema no ha jugat ni un minut en el global de l'eliminatòria europea). Tenien clar que s'enfrontaven al millor equip del món quant a possessió de pilota es refereix. Això és indiscutible. Tant indiscutible com l'increible poder ofensiu d'un Reial Madrid que abans de l'eliminatòria havia aixafat el tercer millor equip de la Lliga espanyola (el probable guanyador de l'altra lliga, en la que no entren ni Barça ni Madrid) per un contundent 3-6, fent gala del bon moment dels homes ofensius de l'equip. No hagués estat millor solució plantar cara al Barça amb aquests grans jugadors, enlloc de tancar-se al darrere? No sabrem mai el que hagués passat d'haver estat així. El més curiós és que gairebé ni se n'ha parlat.
Per què? Potser no convenia. Potser és molt més fàcil refugiar-se en excuses d'índole extra-esportiva, abans que en el que succeeix al terreny de joc. Dues dubtoses decisions arbitrals són suficients per entelar 180 minuts de batalla futbolística. Una forta entrada durament sancionada al partit d'anada i una dubtosa falta en atac xiulada en el partit de tornada són les dues grans raons per poder justificar que el Reial Madrid no sigui finalista d'Europa. Es tracta de dues discutibles decisions arbitrals que perjudiquen a un equip que es passa tres quarts de partit sense la possessió de la pilota. Veiem que a cada partit hi ha errors arbitrals (sovint flagrants, no com en els supòsits que avui ens ocupen) i més en partits de tanta tensió com aquests. És una cosa normalment entendible... Però en aquest cas no. No deixa de ser molt sorprenent que s'hagi vist i parlat molt més de l'expulsió de Pepe que de l'espectacular segon gol que marca Leo Messi al Santiago Bernabéu. Es fa massa soroll. Un soroll que no vol parlar de futbol, i jo, com d'altres, em torno a preguntar... Per què?
Per què? Potser perquè és evident que hi ha hagut un equip que ha optat per no jugar a futbol. El totpoderós Reial Madrid de Florentino Pérez i dels 300 mil·lions d'euros ha preferit jugar amb els seus homes més rocosos i defensius en detriment de moltes de les seves grans estrelles (Karim Benzema no ha jugat ni un minut en el global de l'eliminatòria europea). Tenien clar que s'enfrontaven al millor equip del món quant a possessió de pilota es refereix. Això és indiscutible. Tant indiscutible com l'increible poder ofensiu d'un Reial Madrid que abans de l'eliminatòria havia aixafat el tercer millor equip de la Lliga espanyola (el probable guanyador de l'altra lliga, en la que no entren ni Barça ni Madrid) per un contundent 3-6, fent gala del bon moment dels homes ofensius de l'equip. No hagués estat millor solució plantar cara al Barça amb aquests grans jugadors, enlloc de tancar-se al darrere? No sabrem mai el que hagués passat d'haver estat així. El més curiós és que gairebé ni se n'ha parlat.
Per què? Potser no convenia. Potser és molt més fàcil refugiar-se en excuses d'índole extra-esportiva, abans que en el que succeeix al terreny de joc. Dues dubtoses decisions arbitrals són suficients per entelar 180 minuts de batalla futbolística. Una forta entrada durament sancionada al partit d'anada i una dubtosa falta en atac xiulada en el partit de tornada són les dues grans raons per poder justificar que el Reial Madrid no sigui finalista d'Europa. Es tracta de dues discutibles decisions arbitrals que perjudiquen a un equip que es passa tres quarts de partit sense la possessió de la pilota. Veiem que a cada partit hi ha errors arbitrals (sovint flagrants, no com en els supòsits que avui ens ocupen) i més en partits de tanta tensió com aquests. És una cosa normalment entendible... Però en aquest cas no. No deixa de ser molt sorprenent que s'hagi vist i parlat molt més de l'expulsió de Pepe que de l'espectacular segon gol que marca Leo Messi al Santiago Bernabéu. Es fa massa soroll. Un soroll que no vol parlar de futbol, i jo, com d'altres, em torno a preguntar... Per què?
Víctor Malo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada