Messi fa emmudir el Bernabéu

L'astre argentí col·loca el Barça amb peu i mig a la final de la Champions de Wembley amb dues dianes en el penúltim dels quatre “Clàssics” que Barça i Reial Madrid estan disputant en menys d'un mes

FOTOGRAFIA: www.uefa.com

 

Les dues rodes de premsa prèvies al partit protagonitzades pels entrenadors d'ambdós conjunts havien escalfat prèviament l'ambient. Mourinho ha arribat al duel amb dues baixes significatives: el central portuguès Ricardo Carvalho i el centrecampista alemany Sami Khedira.

Pep Guardiola, per la seva banda, s'ha presentat a la capital espanyola amb un forat al cantó esquerre de la seva defensa: les baixes d'Abidal, Maxwell i Adriano, a més de la d'Iniesta, obligaven al tècnic de Santpedor a sortir amb un onze inicial molt poc habitual amb el malià Seydou Keita com a interior i amb un dels seus centrals, el capità Carles Puyol, com a lateral esquerre. El Jefecito Mascherano, doncs, repetiria titularitat com a defensa central, un invent que no li va sortir del tot malament a Guardiola durant la final de Copa.

Ambdós equips s'han respectat molt des del primer minut tal com ja vam veure en els dos anteriors enfrontaments. El Barça s'ha fet amb la possessió de la pilota a la seva zona defensiva, ja que el conjunt madridista ha seguit fidel al guió de mantenir-se molt ben col·locat defensivament i ser molt contundent en les accions a la rereguarda. Aquest panorama ha suposat que no hagi estat fins al minut 11 que el Guaje Villa hagi protagonitzat la primera jugada perillosa del partit després d'una jugada personal que ha culminat amb un tret sec amb cama esquerra que ha passat a pocs centímetres del pal dret de la porteria del capità Iker Casillas.

Malgrat això, la tònica del partit no ha canviat. Es pot dir que durant tota la primera part els de Mourinho han estat perfectes en tasques defensives i s'han limitat a esperar alguna possibilitat de contraatac que, com a molt, ha acabat amb algun xut de Cristiano Ronaldo des de la llarga distància i que un sempre concentrat Víctor Valdés no ha tingut cap mena de problema per aturar amb seguretat. El Barça ha seguit fent el seu joc mitjançant passades curtes i sense cap mena de pressa per anar avançant a poc a poc en territori enemic sense riscos innecesaris. 

Enmig d'aquest control hipnotitzador dels homes de Guardiola, Leo Messi ha aconseguit connectar amb Xavi que, sol davant de Casillas, li ha enviat la pilota als peus. Fins al descans, no hi ha hagut cap jugada més de perill. Durant la mitja part, cal destacar l'expulsió del segon porter del Barça, José Manuel Pinto, que va ser protagonista d'una picabaralla a l'entrada del túnel de vestidors.

A la represa, s'ha vist un conjunt local amb un plus d'esperit ofensiu gràcies a l'entrada d'un davanter centre pur, el togolès Adebayor. Tot i així, les pilotes llargues que buscaven l'atacant cedit pel Manchester City han resultat molt previsibles per la rereguarda culer. L'argument del partit continuava sent el mateix que el de la primera part, però el joc agressiu dels blancs ha començat a tenir els seus efectes secundaris. En primer lloc, Messi ha provocat una targeta groga que impedirà que Sergio Ramos disputi el partit de tornada al Camp Nou.

En segon lloc, una brutal entrada de Pepe, reconvertit en centrecampista per obstruir la sortida de pilota del conjunt barcelonista, sobre Dani Alves ha suposat l'expulsió del primer i un desenllaç de l'enfrontament molt favorable al Barça, que ha fet palesa la seva superioritat numèrica sobre el terreny de joc. L'entrenador José Mourinho ha tornat a cobrar protagonisme després de ser expulsat per queixar-se reiteradament tant al quart àrbitre com al mateix àrbitre del partit, Wolfgang Stark.

Amb el partit trencat, Guardiola ha substituït un esgotat Pedro per un fresc, ràpid i dinàmic Afellay que, als pocs minuts d'haver entrat en escena, ha superat fàcilment el lateral esquere Marcelo i en una autèntica jugada d'extrem dret ha arribat fins la línia de fons i ha executat a la perfecció una passada de la mort que ha culminat Messi en el primer gol del partit. La Pulga ha arribat amb molta potència des del darrere i la seva rematada amb l'interior de la cama esquerra ha resultat insalvable tant per a l'avui central Sergio Ramos com per al porter Casillas.

Minut 87. Amb un Reial Madrid desconcentrat i irreconeixible respecte del de la primera part, novament Messi ha combinat amb Xavi al mig del camp i amb una jugada al més pur estil Maradona ha arrencat direcció porteria penetrant entre cinc futbolistes blancs, més el porter Casillas, que no ha pogut fer res quan el menut argentí se li ha plantat davant i li ha creuat la pilota al pal llarg amb la cama dolenta. Un golàs.

Amb el partit ja sentenciat, els blancs van dedicar-se a tancar-se al darrere per no encaixar cap gol més i els blaugrana es van limitar a conservar el 0-2 mantenint la pilota amb possessions llargues que podrien haver provocat alguna expulsió més per part dels madridistes, víctimes de la impotència i la desesperació. 

Després del xiulet final, cap incident entre jugadors d'ambdós bàndols. Després de tres “Clàssics”, és la primera vegada que es veu un equip amb una notable superioritat sobre l'altre, tot i que hagi estat l'expulsió de Pepe el motiu del canvi radical dels de casa en pocs minuts. El Barça de Guardiola és amb peu i mig a Wembley, però abans haurà de rematar la feina dimarts que ve al Camp Nou.

FITXA TÈCNICA

REIAL MADRID: Casillas, Arbeloa, Sergio Ramos, Albiol, Marcelo, Pepe, Xabi Alonso, Lassana Diarra, Ozil (Adebayor, 46'), Di María i Cristiano Ronaldo. Entrenador: José Mourinho

F.C. BARCELONA: Valdés, Alves, Piqué, Mascherano, Puyol, Busquets, Xavi, Keita, Pedro (Afellay, 71'), Villa (Sergi Roberto, 90+1') i Messi. Entrenador: Josep Guardiola

Gols: 0-1 Messi (76'), 0-2 Messi (87')

Àrbitre: Wolfgang Stark

Estadi: Santiago Bernabéu

 Aleix Mirabet