Les salamantines, encapçalades per Alba Torrens, van desfer-se de les ruses – guanyadores de les últimes quatre edicions de la Final Four femenina – després de dominar tot el partit (68-59)
FOTOGRAFIA: elmundo.es |
L’equip espanyol es va fer amb el control del partit des del començament, i sempre va anar per sobre al marcador en aquesta reedició de la final de 2009 que, aquest cop, tindria un desenllaç ben diferent, ja que van ser les moscovites les qui es van imposar sobre les salamantines ara fa dos anys.
Com tota bona final requereix, el partit començava ple de nervis i tensió, amb nombroses errades per part d'ambdós conjunts, però amb l'encert decantat cap les espanyoles que finalitzaven el primer quart amb un bon avantatge al marcador (14-8) gràcies, especialment, a l'encert anotador d'una endollada Alba Torrens.
Durant el segon quart les ruses van sortir ben fortes i disposades a donar la volta al marcador, però l'entrada a pista de la base Silvia Dominguez va propiciar una nova desfeta de les rivals amb un parcial de 7-0 favorable a l'Halcón Avenida, que van arribar a estar a 12 punts de diferència. A les acaballes de la primera part, però, les ruses van fer valer el seu poder físic i Taj McWilliams (millor jugadora del Spartak amb 17 punts i 11 rebots) va donar una lliçó de colocació a l'ampolla per arribar al descans 22-30.
Al tornar de vestuaris, la renda de 8 punts de l'equip espanyol va veure's reduida en un tres i no res a només 4 punts de diferència. Però les ruses no tornarien a acostar-se tant en el marcador perquè, novament, sota la direcció de Silvia Domínguez (amb 16 punts al final del partit) i amb unes inspirades Erika de Souza y Sancho Lyttle, l'Halcón Avenida es distanciava. La cirereta al pastís la va posar un triple definitiu de la MVP del partit, Alba Torrens (13 punts en 28 minuts), que suposava una diferència de 30-50 poc abans d'acabar el tercer quart.
L'equip rus tornava a sortir amb una defensa fortíssima i amb la seva base, Sue Bird, fent les funcions d'anotadora mitjançant diversos triples per intentar posar emoció a la Final i protagonitzar el que hagués estat una remuntada èpica. Un parcial de 0-13 tornava a equilibrar el partit, amb només 7 punts d'avantatge pel conjunt salamantí. Però aquestes estaven molt concienciades en la seva tasca i no es van deixar doblegar per la fortalesa física del rival. Van aguantar les dures embestides ruses als rebots i Sancho Lyttle (12 punts i 11 rebots) va ser decisiva tant sota la pintura com desde la línia de tir lliure.
El resultat final va ser de 9 punts a favor de l'Halcón Avenida (68-59) que trencava la maledicció dels equips espanyols femenins a Europa, ja que portaven sense guanyar des dels dos títols consecutius del Dorna Godella (actualment Ros Casares) els anys 1992 i 1993.
Com tota bona final requereix, el partit començava ple de nervis i tensió, amb nombroses errades per part d'ambdós conjunts, però amb l'encert decantat cap les espanyoles que finalitzaven el primer quart amb un bon avantatge al marcador (14-8) gràcies, especialment, a l'encert anotador d'una endollada Alba Torrens.
Durant el segon quart les ruses van sortir ben fortes i disposades a donar la volta al marcador, però l'entrada a pista de la base Silvia Dominguez va propiciar una nova desfeta de les rivals amb un parcial de 7-0 favorable a l'Halcón Avenida, que van arribar a estar a 12 punts de diferència. A les acaballes de la primera part, però, les ruses van fer valer el seu poder físic i Taj McWilliams (millor jugadora del Spartak amb 17 punts i 11 rebots) va donar una lliçó de colocació a l'ampolla per arribar al descans 22-30.
Al tornar de vestuaris, la renda de 8 punts de l'equip espanyol va veure's reduida en un tres i no res a només 4 punts de diferència. Però les ruses no tornarien a acostar-se tant en el marcador perquè, novament, sota la direcció de Silvia Domínguez (amb 16 punts al final del partit) i amb unes inspirades Erika de Souza y Sancho Lyttle, l'Halcón Avenida es distanciava. La cirereta al pastís la va posar un triple definitiu de la MVP del partit, Alba Torrens (13 punts en 28 minuts), que suposava una diferència de 30-50 poc abans d'acabar el tercer quart.
L'equip rus tornava a sortir amb una defensa fortíssima i amb la seva base, Sue Bird, fent les funcions d'anotadora mitjançant diversos triples per intentar posar emoció a la Final i protagonitzar el que hagués estat una remuntada èpica. Un parcial de 0-13 tornava a equilibrar el partit, amb només 7 punts d'avantatge pel conjunt salamantí. Però aquestes estaven molt concienciades en la seva tasca i no es van deixar doblegar per la fortalesa física del rival. Van aguantar les dures embestides ruses als rebots i Sancho Lyttle (12 punts i 11 rebots) va ser decisiva tant sota la pintura com desde la línia de tir lliure.
El resultat final va ser de 9 punts a favor de l'Halcón Avenida (68-59) que trencava la maledicció dels equips espanyols femenins a Europa, ja que portaven sense guanyar des dels dos títols consecutius del Dorna Godella (actualment Ros Casares) els anys 1992 i 1993.
Víctor Malo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada