Qüestió d'atzar

Resulta enormement complicat pronosticar què passarà aquest vespre a partir de les 20:45 a Wembley. Tot i així, com a barcelonista i com a amant del futbol, em disposo a agafar una balança i col·locar tots els ingredients que, segons el meu criteri, han de tenir un gran pes a l'hora de decantar aquesta gran final més enllà de l'atzar que caracteritza el futbol, i més en aquest tipus d'enfrontaments.

FOTOGRAFIA: www.uefa.com

En primer lloc, penso que és important destacar un empat pel que fa a la pressió i càrrega emocional. Ambdós són grans equips de la història del futbol i posseeixen una mescla de jugadors més i menys experimentats que lluitaran amb una intensitat molt semblant per aconseguir la quarta Champions League de la història dels seus respectius equips.

Com a segon ingredient, és inevitable fer referència a un precedent tan sinònim i immediat com la final de fa tot just dos anys. Tots dos conjunts són rèpliques gairebé exactes d'aquella altra gran final: mateix entrenador, mateixa tàctica, mateixa filosofia de joc i, segurament també, el mateix plantejament del partit. El Manchester United és un dels pocs conjunts que no seria capaç de plantejar un partit defensiu contra el Barça. Sir Alex ja ho va creure a Roma l'any 2009 i no tinc cap dubte que tornarà a sortir en busca del rival, pressionant-lo ben amunt i generant ocasions de gol treient profit de la velocitat de les seus homes de banda, la creativitat del seu mig del camp i la l'encert dels seus davanters.

En tercer lloc, vull concentrar els meus esforços en analitzar, també a partir del precedent que acabo de citar, les línies de joc d'ambdós equips en busca d'algun desequilibri que pugui incidir en el resultat del partit. Respecte al Barça, tinc la sensació que trobarà a faltar la fam golejadora i l'amor propi d'un Samuel Eto'o que li ha solucionat els dos últims títols de la màxima competició europea. Villa assumirà aquest desgast, però no atravessa un bon moment de cara a porteria. Quant als red devils, perden dos futbolistes molt determinants individualment: Cristiano Ronaldo i Carlos Tévez. No obstant això, es tracta d'un bloc més compacte que no depèn tant de jugades personals. Ara els rivals a témer són Ryan Giggs que, amb 37 anys està vivint una segona juventut, i Wayne Rooney.

Malgrat tot, com he dit al principi, tot el que acabo de comentar no són més que simples ingredients que poden afectar al desenvolupament dels noranta, o més, minuts d'aquest vespre. Com sempre, comparacions, equivalències, analogies, càlculs i pronòstics de milers de periodistes quedaran en evidència quan la pilota comenci a rodar al nou estadi de Wembley, on 90.000 espectadors presenciaran, un cop més, com l'atzar del joc serà l'encarregat de decidir on viatjarà l'orelluda, si bé més a prop, a Manchester, o si bé una mica més lluny, a Barcelona.

Aleix Mirabet